7 de Novembre: Marxa contra l’atur i els acomiadaments, des de Cornellà a Barcelona.

Que la crisi l’estem pagant els treballadors i treballadores en tenim evidències cada dia. Que la situació és urgent i cada cop més greu ja gairebé ningú s’atreveix a negar-ho. Les xifres parlen soles. Ja som més de 650.000 treballadors en atur a Catalunya i hi ha més de 100.000 famílies que tenen tots els seus membres a l’atur.

La majoria d’aturats provenim de la precarietat. Una gran part no han sigut acomiadats si no que simplement se’ls hi ha acabat el contracte. La crisi els hi ha sortit gratis als empresaris, gràcies a les successives Reformes Laborals impulsades, tant pel PP com pel PSOE i que han suposat greus retallades en els drets dels treballadors i treballadores, arribant a la situació actual on el que predomina és la precarietat total en la majoria de les ocupacions, el que comporta a la més absoluta indefensió dels treballadors/es.

Tot i això els capitalistes autòctons i les multinacionals no es queden aquí i han passat a atacar directament els llocs de treball estables amb una de les seves millors armes: els Expedients de Regulació d’Ocupació, els ERO, estenent els acomiadaments salvatges a l’industria catalana. Però la patronal no és la única culpable.

Per poder aplicar els acomiadaments han necessitat l’inestimable ajut de les administracions per mitjà del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya i la complicitat de les direccions de CCOO i UGT. La Generalitat no solament ha aprovat els ERO, sinó que a més ho ha fet després de regalar-li milers de milions d’euros als empresaris, com és el cas de NISSAN que ha aprovat un ERO fraudulent de 698 acomiadaments després de regalar-li 100 milions d’euros en ajudes públiques a la multinacional. Aplicant ERO, la Generalitat ha demostrat estar clarament al costat de la patronal.

Mentre a llocs com Alemanya s’han refet de la caiguda de vendes amb reduccions de jornada, sembla que a Catalunya només cap la sortida a la crisi que imposen els que més tenen. Tan sols aplicant la jornada de 35 hores es crearien 1,5 milions llocs de treball a l’Estat.

L’aprovació dels ERO no és l’única pràctica de les administracions que empitjora la situació dels aturats. La política nefasta de prestacions deixa a l’estacada a milers de persones. El decret dels 421 euros del Govern de Zapatero, no tant sols és parcial, perquè la major part dels treballadors que han acabat la prestació d’atur no la rebràn, si no que aporta una quantitat amb la que es fa impossible subsistir per a qualsevol persona.

Al seu torn, la Generalitat, a diferència d’altres administracions, inclús governades per governs de dretes, no ha donat ni un pas per solucionar la situació dels treballadors que han esgotat les prestacions per atur. Un dels exemples més clar de la política antiobrera del Govern de Generalitat, és quan es compara amb el cas d’Euskadi, on l’anterior Govern del PNB va establir una Renda Bàsica per a tots els desocupats que esgoten totes les prestacions per atur amb un mínim 640 €/mes a un màxim de 910 €/mes en funció de les responsabilitats familiars. No obstant això aquest Govern de la Generalitat no ha donat ni un euro per a pagar les prestacions dels desocupats de Catalunya.

Els Ajuntaments, cedint els diners del Plan E a empreses subcontractades, en comptes de crear bosses rotatives de treball que es basin en les necessitats de la gent, tampoc ajuden a revertir la situació.

Per tot això pensem que la única sortida és la lluita des de baix. L’oposició frontal als ERO i a la destrucció dels llocs de treball. Ajuntar tots els conflictes per poder fer pressió conjuntament. Qui té la capacitat i la força per promoure aquesta unitat són les grans centrals sindicals, CCOO i UGT, i cal dir que no ho estan fent, promocionant la divisió dels conflictes i de la classe treballadora i col.laborant amb la patronal i el govern. Emplacem doncs a les direccions sindicals a convocar mobilitzacions conjuntes per aconseguir una sortida a la crisi favorable als treballadors. També els emplacem a involucrar-se en l’autoorganització dels aturats en assemblees unitàries, on tots els aturats hi puguin participar i plantejar les seves exigències.

És per tot això que hem convocat una marxa que uneixi aturats i afectats pels acomiadaments, que volem que sigui també una marxa per la unitat. Unitat entre tots els treballadors i treballadores que no som els que hem creat aquesta crisi ni els que la volem pagar.

I també per tot això que demanem:

- Prohibició d’acomiadaments. Nacionalització sense indemnització de les grans empreses que tanquin i reobertura sota control dels treballadors i associacions, per a reorientar la producció segons les necessitats i amb sostenibilitat ecològica.

- Readmissió dels acomiadats pels ERO fraudulents.

- Reducció dràstica de la jornada laboral sense reduccions salarials per mantenir els llocs de treball.

- Prestació d’atur indefinida fins a la recol·locació efectiva.

- Bosses de treball rotatives i transparent, sense discriminació de gènere i origen, cogestionades per ajuntaments, assemblees d’aturats i associacions de veïns.

 Per tot això, cridem a totes les treballadores i treballadors, tant es trobin en actiu com en situació d’atur a una:

MARXA CONTRA L’ATUR I ELS ACOMIADAMENTS:
Dissabte 7 de novembre a les 9.00 h.
Des del Mercat de Sant Ildefons (Cornellà) a la Plaça Sant Jaume (Barcelona).

CONVOQUEN: PLATAFORMA D’ACOMIADATS DE NISSAN I ASSEMBLEA DE TREBALLADORS I TREBALLADORES EN ATUR DE BARCELONA.

DONEN SUPORT: Alerta Solidària, Asociación Socialismo XXI, Assemblea d’Aturats i Aturades de Badia del Vallès, Assemblea del Barri de Sants, Assemblea d’EUiA d’Abrera, Assemblea d’EUiA del Prat Assemblea Social de Cornellà, Assemblea Social de St Andreu, CAJEI, Campanya "Que la Crisi la Paguin els Rics", Candidatura d’Unitat Popular de Barcelona (CUP), CGT Catalunya, CGT d’Autobusos, CGT-Nissan, CJC-Joves Comunistes del Poble Català, Clase contra Clase, CNT, Comité de Conveni de TMB,Comitè d’Empresa de Telefónica, Comité Gracia en Crisi, Coordinadora Obrera Sindical (COS), Corrent Roig, CSOA La Teixidora, En lluita, Endavant (OSAN), FARGA (Forum anticapitalista de reflexió i generació d’alternatives), Federació del Metall de Catalunya-CGT, Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC), L’Ateneu Art i Cultura (l’Escala), Lluita Internacionalista, Marxa Mundial de Dones - Catalunya, Maulets, Negres Tempestes, Observatori dels Drets Socials de Terrassa, Plataforma de Parados de Bonavista, Plataforma Horta-Carmel-Guinardó / Un altre món és possible, Plataforma Social Los Lunes al Sol, Revolta Global/Esquerra Anticapitalista, Sindicat Comissions de Base (Co.bas), Sindicat Unitari del Metro Universitat Lliure "La Rimaia", Xarxa Contra els Tancaments i la Precarietat.