Entrevista: Sita Leal és la primera transsexual operada a per la Seguretat Social catalana

Una manifestació convocada a nivell internacional pel 17 d’octubre cridarà contra la intenció dels EUA de declarar la transsexualitat com a patologia. La Sita Leal, de 25 anys, és la primera persona que ha rebut una operació de canvi de sexe finançada per la Seguretat Social a Catalunya. A partir de l’agost del 2008 la sanitat pública ja podia fer aquestes operacions. La Sita Leal és co-directora d’una perruqueria. Va ser intervinguda el 15 de desembre de l’any passat. Ella ens explica què sentia i què sent. També parla dels prejudicis socials amb que es troben els i les transsexuals.

Entrevista publicada a La Directa

‘S’han d’eliminar les etiquetes d’home, dona, gai, lesbiana i transsexual.

Xavi Martí

Redacció Baix Llobregat

Quan t’adones que no ets un home?

Des de ben petita, a primària a o tercer d’EGB. Veia els nens jugant a futbol i les nenes jugant a la comba i jo m’identificava més amb elles. Això em trastocava. Jo deia: “Vull ser una nena. Perquè tinc tita”. Es tracta d’un procés i ho passes malament. I com que no et sents bé, també passes dels estudis. La decissió la vaig pendre als catorze anys i ho vaig dir a casa meva. Els vaig dir que no volia ser un noi. A casa em van recolzar bastant. Als vint anys vaig començar a prendre hormones.

L’escola deu ser el primer lloc on et vas sentir rebutjada.

T’insulten al pati i et tiren papers a classe. A partir de certa edat, a quart o cinqué d’EGB, em pegaven. A l’escola estava com aïllada dels altres.

Van fer alguna cosa els professors?

Els professors no van fer res. Un cop una professora va dir: “Els noruecs són rossos i també hi ha persones de pell fosca”. Després d’explicar això va dir als nens que em miressin per comprovar que jo tenia les orelles grans. Des de primària s’hauria d’ensenyar als nens a respectar a tothom. Si els professors veuen algun nen o nena que s’escapa de la norma els haurien de recolzar. Una professora sempre em presentava com a una cosa negativa. És dur perquè no et sents bé amb tu mateixa, creus que no ets igual que els altres i a sobre et llencen merda. Agafes depressió. Vaig deixar l’ESO a tercer. Vaig estudiar perruqueria i estètica durant dos anys. A partir d’aquí ja va ser diferent, perquè estava també amb gais, lesbianes i transsexuals. En aquests estudis la teva identitat sexual no interessa. Només es fixen en si treballes bé o malament.

En el teu cas és difícil trobar feina.

Va ser bastant fàcil perquè em dedico al món de la perruqueria. Però és molt difícil trobar feina quan per fora no ets ni una cosa ni l’altra. És igual que treballis a una ràdio, a un restaurant o que siguis perruquera. Les empreses són reticents a contractar una persona com jo. Fa tres anys vaig anar a una perruqueria. Els propietaris eren gais. Després de treballar-hi tres dies em van dir: “No ets ni una cosa ni l’altra i no sabem si encaixes a la perruqueria”. No va ser per la meva forma de treballar, sinó pel meu aspecte. Però hi ha molta gent bona. S’ha de tenir paciència. Ara sembla que hi hagi un boom de la transsexualitat. Fa cinc anys estaven de moda els homosexuals.

Els i les transsexuals tenen molts problemes per trobar feina.

Conec una enginyera que treballava en una oficina on comptava molt la imatge i on es movien molts diners. Quan encara tenia l’aspecte d’home tot anava molt bé. Però quan va canviar de sexe la van acomiadar. Ara no troba feina, tot i que és molt competent en la seva especialitat. També conec una noia que treballava de lampista i li agradava molt. Fa un any que ha començat el tractament hormonal i si te la mires ja és com ella vol ser. Per què a les obres no pot haver-hi una transsexual? Ara treballa al MacDonal’s. Almenys allà es posa la gorra i no la miren. Pels caps de les empreses la transsexualitat és tabú. Si ets gai o lesbiana no cal que ho diguis, no es veu, forma part de la teva vida privada.

Moltes persones transsexuals es veuen abocades a la prostitució.

La majoria de transsexuals, per desgràcia, s’han de dedicar a la prostitució. No troben una altra feina. I quan ja s’hi han ficat, els costa molt sortir de la prostitució. Moltes diuen que són diners que s’aconsegueixen de manera ràpida, però es tracta d’una professió molt perillosa. Aquestes persones no volen estar al voltant del camp del Barça o treballar per a les pàgines web porno o quedar amb algú a un hotel per exercir la prostitució. I no ho deixen perquè gràcies als diners de la prostitució es poden pagar el tractament hormonal i les operacions i acaben abans. Hi ha transsexuals que no tenen estòmac per exercir la prostitució i ho fan perquè no troben feina en el seu sector laboral. S’ha de menjar i pagar factures.

Com reacciona la gent quan es troba una o un transsexual pel carrer, a un bar o a la platja?

Pateixes moltes mirades. Quan una transsexual és femenina els homes la miren molt. Molts homes et miren de forma destructiva, com dient: “Mira aquest travelo”. Altres et miren amb morbositat. Però no et diuen res. Els impressiona perquè relacionen els i les transsexuals amb la nit i la prostitució. Quan ens veuen a les nou del matí en un café llegint el diari es queden confusos. Quan vaig començar a sortir de nit vestida de forma més ambigua notava molt les mirades i això em feia mal. Però després arribes a pensar que ets massa maca i que et miren per aquest motiu. Canvies el xip, ja que per ser feliç has de viure i sortir al carrer. No t’has de capficar en això.

I per trobar parella?

Això ja és més complicat. La majoria de persones transsexuals busquen parella per els busquen parella per Internet, però normalment troben persones que només volen morbositat o sexe. Per trobar una persona que t’estimi tal com ets és complicat. Jo em considero heterosexual. Trobar sexe és fàcil, però amor no.

Els polítics i els mitjans parlen d’igualtat entre orientacions sexuals.

Amb el llenguatge ja et classifiquen. Primer parlen d’homes i de dones i després estan els gais, les lesbianes i els transsexuals. No hauria de ser així, perquè tothom és persona i tots som iguals. El PSOE parla d’igualtat i ells són els primers en discriminar. Només hi ha persones. S’han d’eliminar les etiquetes d’home, dona, gai, lesbiana i transsexual. S’ha de fer un menjador ben gran on hi capiguem totes les persones, sense etiquetes. Tots sabem parlar, escriure, sumar i restar.

Com és el procés de canvi de sexe?

Primer has d’anar a un psicòleg per explicar el que sents. Volen saber si ets d’un altre sexe o ets homosexual. Algunes preguntes dels tests psicològics molesten i són absurdes. Et pregunten si t’agraden les motos. A mi m’agraden les Harleys. I perquè m’agradin les Harleys no significa que sigui un home. Després vas a l’endocrí i et donen el tractament hormonal. Quan em van dir a l’octubre de 2008 que ja estava seleccionada per fer-me el canvi de sexe a través de la seguretat social vaig estar molts dies sense poder dormir, ja que és el que desitjava per sentir-me realment jo. Em va operar el doctor Mañero de l’Hospital Clínic. Em sembla que estaven més contents els meus companys de feina que jo mateixa. És el que necessitava per ser jo mateixa, ara sóc jo. No em considero una transsexual, sóc una dona. Crec que vaig néixer dona. Sóc feliç.